sentit religiós, a les persones que practiquen la religió de l'Antic Testament; és sinònim de jueu, jueva i s'aplica a persones de tot el món. Per exemple:
La comunitat israelita de França és força nombrosa.
[...]
El Magrib, que també rep el nom del Magreb, és la zona del nord d'Àfrica que agrupa el Marroc, Algèria i Tunísia. Els habitants d'aquesta zona s'anomenen magribins o magrebins.
El mot algerià -ana designa l'habitant d'Algèria. En canvi, algerí -ina s'aplica a les persones que viuen a Alger, la [...]
Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (o de [...]
personal de primera o segona persona que fa de complement directe o indirecte. També hi pot aparèixer quan és de tercera persona. Per exemple:
En Joan, he vist, i no l'Anna.
A tu, t'ho vol preguntar.
A ell, cal donar-li la raó (o bé A ell, cal donar la raó).
Cal tenir en compte que gràficament aquestes [...]
opinió o punt de vista. Per exemple:
Per ell, anar-hi amb avió és massa arriscat.
Per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat.
Per l'opinió pública la pujada contínua de l'electricitat és un escàndol.
Per a l'opinió pública la pujada contínua de l'electricitat és un escàndol.
3. En complements que [...]
En el camp de l'estadística, les formes normatives en català per anomenar la mostra permanent de persones que són interrogades periòdicament per estudiar l'evolució d'actituds i opinions són panel i pànel. Per exemple:
El panel d'aquest estudi està format per persones representatives del [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]
Quan s'usa un pronom relatiu per fer de complement preposicional d'una oració de relatiu adjectiva, es pot optar pels pronoms el qual, qui i què segons el context.
1. El qual
El pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals) pot referir-se tant a persones com a coses. Es fa servir amb la [...]
Per fer referència al nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat, en català es pot utilitzar el nom aforament. Per exemple:
Les invitacions estaran disponibles fins a completar l'aforament del teatre.
El restaurant té un aforament de 120 [...]